Guia de xinès bàsic per a viatjar a la Xina: restaurants, compres i frases del dia a dia
- Júlia Partal
- Jul 21
- 8 min de lectura
Actualitzat: Jul 30
Sempre és un gest de bona educació aprendre algunes paraules de l’idioma del país que visites. Dir “hola” o “gràcies” pot semblar un detall petit, però és una mostra de respecte i una manera senzilla d’apropar-te a la gent local.
Això pot semblar fàcil quan viatgem per Europa, on moltes llengües ens resulten més familiars, però pot semblar més complicat quan ens trobem davant d’idiomes molt diferents, com el xinès.
Precisament per això, qualsevol intent és molt valorat. No cal parlar l’idioma: aprendre unes quantes expressions bàsiques ja pot obrir la porta a somriures, converses i petites experiències durant el viatge.
I, en realitat, no és tan difícil com sembla! Segur que ja coneixes algunes paraules com nǐ hǎo (hola) o xièxie (gràcies), així que en realitat no comences des de zero!
En aquest article trobaràs una guia de xinès bàsic amb les expressions més útils per viatjar per la Xina: des de demanar en un restaurant o preguntar preus fins a comprar, orientar-te o trencar el gel i apropar-te a la gent local.
Abans de començar: com funciona el xinès?
Per a aquells que no hagueu tingut mai contacte amb l’idioma, crec que és interessant entendre primer una mica com funciona el xinès. Si no t’interessa aquesta introducció, però, pots saltar directament a la llista d’expressions útils.
El xinès no té un alfabet com el català, l'ucraïnès o el coreà. Aquest idioma no utilitza lletres, sinó caràcters (汉字, hànzì), que enlloc de representar un so, representen paraules o unitats de significat. Per això és considerat un sistema d’escriptura logogràfic.
De fet, el xinès és l’únic gran sistema d’escriptura principalment logogràfic que es manté viu actualment. El japonès també utilitza caràcters xinesos (kanji), però els combina amb dos sil·labaris propis (hiragana i katakana). El coreà tradicionalment també ha utilitzat els caràcters xinesos (hanja), però actualment fa servir principalment el seu propi sistema d’escriptura, l’alfabet hangul. Tan en el cas dels kanji com en el cas dels hanja, són caràcters que provenen del xinès i no constitueixen sistemes logogràfics independents.
Un exemple pràctic:
门 = porta
人= persona
山= muntanya
Si us interessa aquest tema (ho hauria de fer!) us recomano mirar aquest vídeo on es poden veure exemple de com s'han anat formant els caràcters actuals.
Però, si el caràcter representa el significat i no el so, com podem saber com es pronuncia? Aquí entra en joc el pinyin.
Abans del pinyin ja havien existit altres sistemes per representar la pronunciació del xinès amb lletres occidentals, però no hi havia un sistema únic acceptat per tothom. Un dels més coneguts va ser el sistema Wade-Giles, creat al segle XIX i molt utilitzat durant dècades fora de la Xina. Per això encara avui podem trobar noms escrits de manera diferent: per exemple, la ciutat que actualment coneixem com a Beijing abans apareixia sovint com Peking (que en català va evolucionar com a Pequín).
També passa amb noms de persones. Mao Zedong durant molts anys va aparèixer com Mao Tse-tung, o Laozi, el fundador del taoisme, es coneixia com a Lao-tzu. No són persones diferents, sinó de maneres diferents de representar amb lletres occidentals un mateix nom.
El pinyin, creat pels xinesos a la decada dels cinquanta, va establir un sistema estàndard per indicar la pronunciació dels caràcters xinesos utilitzant l’alfabet llatí. És l’eina que permet als estudiants aprendre a llegir i pronunciar mandarí sense haver de memoritzar tots els caràcters des del principi.
Actualment, el pinyin també s’ensenya a les escoles xineses durant els primers anys d’aprenentatge. Abans de dominar els caràcters, els nens l’utilitzen per aprendre els sons i els tons del mandarí, i també el sistema que s'utilitza per escriure el xinès a l'ordinador.
Agafant d'exemple els caràcters que hem vist abans:
门 = mén = porta
人 = rén = persona
山 = shān = muntanya
I què són aquests accents sobre les vocals? Aquests accents indiquen els tons de les paraules
El mandarí és una llengua tonal, és a dir, un idioma on una mateixa síl·laba pot tenir significats diferents segons com es pronunciï.
Per exemple, el so ma pot significar coses diferents segons el to:
妈 (mā): mare
麻 (má): cànem / entumiment
马 (mǎ): cavall
骂 (mà): renyar o insultar
Com és llegeix cada to? El primer (mā), es pronuncia agut, com si intentessis cantar un la. El segon (má), puja com si fessis una pregunta. Per exemple, prova de dir: què? Doncs exactament aquesta entonació. El més difícil és el tercer: mǎ, que comença amunt, baixa i torna a pujar. És un concepte rar i diria que és un so que no utilitzem en català. Potser podria ser com un "quèeeeee'" quan algo et sorpren molt. Però més ràpid. Finalment el quart to va d'amunt cap a avall, i s'assemblaria a l'entonació que fem quan volem afirmar algo molt fort: "SÍ!".
Com que és difícil explicar-ho per escrit (ho he fet el millor que he pogut), et recomano mirar aquest vídeo de youtube. Tot i que potser tot això ja ho sabieu, si us va sortir aquest vídeo viral a Instagram.
Els tons són importants, i és cert que una persona nativa pot quedar una mica confosa si pronuncies una paraula amb un to incorrecte. Però també és veritat que el context ajuda molt i que, sobretot en les zones amb més turisme, els locals ja estan acostumats a escoltar diferents accents i desxifrar els nostres intents.
Per tant, no cal obsessionar-se amb pronunciar-ho tot perfectament. El més important és atrevir-se a intentar-ho.
En aquesta guia trobaràs cada expressió escrita en tres formats:
Caràcters xinesos: la forma que veuràs en cartells, menús i aplicacions.
Pinyin: per saber com pronunciar-la segons la pronunciació del mandarí.
Fonètica catalana: en els casos en que el pinyin s'allunya bastant a com ho llegiriem en català, també l'he inclosa per saber com aproximar-ne la pronunciació.
Traducció al català: per entendre’n el significat.
I, després d'aquest rotllo, comencem!
Expressions útils en xinès
Hola!
Segur que ja coneixies el 你好 (nǐ hǎo), però avui en dia aquesta no és la única salutació habitual a la Xina, ja que ha entrat en força també la transliteració de l'anglès 哈喽 (hā lóu). Es poden fer servir indiferentment, però sí que cadascuna té els seus propis matissos:
你好 (nǐ hǎo) [ni hau] és la salutació tradicional i la forma estàndard que s’aprèn quan s’estudia xinès. És una expressió neutra i educada que pots utilitzar amb qualsevol persona.
哈喽 (hā lóu), en canvi, és una forma més moderna i informal. És un préstec adaptat de l’anglès hello que s’ha incorporat al xinès quotidià, sobretot en contextos més relaxats.
Donar les gràcies
És una de les paraules més importants de saber quan viatges, ja que s'està en contacte amb molta gent que t'ofereix serveis i és un gest d'educació agraïr-ho. I com es diu en xinès? Aquesta paraula és també una de les clàssiques que segurament us sonarà:
Gràcies: 谢谢 (xièxie)
Sovint, a més, la sentireu repetida seguidament, xièxie xièxie xièxie (en la llengua xinesa s'utilitza mooooolt la repetició).
Demanar permís i disculpes
Disculpa / perdona: 不好意思 (bù hǎoyìsi) [bu hau-i-sə]
És probablement una de les expressions que més sentiràs. Serveix per cridar algú en un restaurant, demanar pas entre la gent, interrompre una conversa o demanar una petita disculpa. És més aviat un "disculpa" o "perdona".
Ho sento / perdó: 对不起 (duìbuqǐ) [tuèi-bu-txi]
Té un sentit més profund i s’utilitza quan vols disculpar-te. Seria l'equivalent a dir perdó.
No ho entenc/ No t'entenc
No parlo xinès: 我不会说中文 (wǒ bú huì shuō Zhōngwén) [uo bu huèi xuò txong-uén]
Literalment: “no sé parlar xinès”.
No entenc (el que dius): 听不懂 (tīng bù dǒng)
És especialment útil quan algú t’està parlant però no aconsegueixes entendre el que diu.
Parles anglès?: 你会说英语吗? (nǐ huì shuō Yīngyǔ ma?) [ni huèi xuò ing-iu ma?]
Els números bàsics
Aprendre els números en xinès és molt útil per entendre preus i quantitats.
1: 一 (yī) [i]
2: 二 (èr) / 两 (liǎng) [ar] / [liang]
3: 三 (sān) [san]
4: 四 (sì) [sə]
5: 五 (wǔ) [u]
6: 六 (liù) [liou]
7: 七 (qī) [txi]
8: 八 (bā) [ba]
9: 九 (jiǔ) [tjiou]
10: 十 (shí) [shi]
Els números en xinès fan servir classificador, particules que indiquen a que es refereixen. Quan hi ha un classificador darrere del númer (casi sempre), es farà servir 两 (liǎng) per dir “dos”:
Dues persones: 两位 (liǎng wèi) [liang uei]
Dues coses: 两个 (liǎng ge) [liang gə]
Per tant, per demanar unitats o indicar quanitat, sempre haureu de fer servir 两 (liǎng).
二 (èr) és el número "pur", que per exemple s'utilitza per dictar un número de telèfon o dir l'edat.
Per comprar i demanar coses (a la botiga i al restaurant)
Quant costa?: 多少钱？ (duōshao qián?) [tuo-xau tian?]
Una frase imprescindible en mercats, botigues i petits comerços.
Això/ Vull això: 这个 (zhège) / 我要这个 (wǒ yào zhège) [uo iau txə-gə]
Una de les expressions més útils del viatge. Només assenyalar un objecte i dir zhège ja et permet comprar, demanar menjar o triar alguna cosa.
Una persona: 一位 (yī wèi) [i uèi]
位 (wèi) és el classificador que s'utilitza per a comptar persones.
Exemple:
Una persona: 一位 (yī wèi)
Dues persones: 两位 (liǎng wèi)
Una unitat: 一个 (yí ge) [i gə]
És el classificador més habitual per a objectes o coses en general. És un classificador "comodí" que es pot utilitzar per a moltes coses.
Exemple:
Un: 一个 (yí ge)
Dos: 两个 (liǎng ge)
El compte: 买单 (mǎidān)
És la manera habitual de demanar el compte en un restaurant.
Molt bo: 很好吃 (hěn hǎochī) [hen hau-txi]
Una frase que sempre serà ben rebuda quan provis la gastronomia xinesa.
Necessitats i preferències alimentàries Sóc vegetarià: 我是素食者 (wǒ shì sùshí zhě) [uo xə su-xi txə]
我是素食者 (wǒ shì sùshí zhě) significa literalment “jo sóc una persona que menja aliments vegetarians”.素食者 (sùshí zhě) és la manera més neutra i formal de dir “vegetarià”.
No menjo carn: 我不吃肉 (wǒ bù chī ròu) [uo bu txə jou]
肉 (ròu) significa “carn”.Aquesta frase és una manera directa d’explicar que no menges carn.
No menjo peix ni marisc: 我不吃鱼和海鲜 (wǒ bù chī yú hé hǎixiān) [uo bu txə iu he hai-xien]
鱼 (yú) significa “peix” i 海鲜 (hǎixiān) significa “marisc”.
No puc prendre llet:
我不能喝牛奶 (wǒ bù néng hē niúnǎi) [uo bu neng he niou-nai]
牛奶 (niúnǎi) significa “llet”, i 喝 (hē) és el verb “beure”.
No vull això: 不要这个 (bú yào zhège) [bu iau txə-gə]
不要这个 (bú yào zhège) significa literalment “no vull això”.És una expressió molt útil quan vols rebutjar un ingredient, un plat o qualsevol cosa assenyalant-la.
Sense picant: 不要辣 (bú yào là) [bu iau la]
不要辣 (bú yào là) significa literalment “no vull picant”.辣 (là) és “picant” i és una de les frases més útils als restaurants, ja que molts plats de la cuina xinesa (sobretot a algunes provincies com Sichuan, són extremadament picants! Ara bé, si et vols atrevir a provar el picant (cosa que recoman), també pots provar de dir això: Una mica picant: 微辣 (wēi là)
Molt poc picant: 少辣 (shǎo là)
Demanar indicacions
请问，……在哪里？ (qǐngwèn, …… zài nǎlǐ?) [txing-wen, ... zai na-li]
请问 (qǐngwèn) és una manera educada de començar una pregunta i significa “puc preguntar?”, i 在哪里？(zài nǎlǐ?) significa “on és …?”. Aquesta estructura serveix per preguntar on es troba qualsevol lloc, només cal canviar el que poses al mig. Per exemple:
Quarto de bany: 卫生间 (wèishēngjiān) [uei-xeng-dien] 请问，卫生间在哪里？(qǐngwèn, wèishēngjiān zài nǎlǐ?)[txing-wen, uei-xeng-dien zai na-li?]
Vàter: 厕所 (cèsuǒ) [tsuo-suo] 请问，厕所在哪里？(qǐngwèn, cèsuǒ zài nǎlǐ?)[txing-wen, tsuo-suo zai na-li?]
Estació de metro: 地铁站 (dìtiě zhàn) [di-tie zhan] 请问，地铁站在哪里？(qǐngwèn, dìtiě zhàn zài nǎlǐ?)[txing-wen, di-tie zhan zai na-li?]
Estació de tren: 火车站 (huǒchē zhàn) [huo-txe zhan] 请问，火车站在哪里？(qǐngwèn, huǒchē zhàn zài nǎlǐ?) [txing-wen, huo-txe zhan zai na-li?]
I per acabar, una última paraula
Adéu: 再见 (zàijiàn) [tsai-gien] / 拜拜 (báibái) [bai-bai]
再见 (zàijiàn) és la forma tradicional i significa literalment “tornar a veure’s”.
拜拜 (báibái) és una versió informal que ve de l’anglès bye-bye i és cada cop més habitual, sobretot en converses informals.
I això és tot, espero que aquest article us hagi sigut útil! 拜拜 !
Comentaris