Del món tibetà a la Ruta de la Seda: 5 motius per descobrir Gansu, una de les regions més sorprenents de la Xina

Després de fer el Viatge cap a l'Oest, tenia moltes ganes d'anar més enllà i descobrir una Xina més rural, menys coneguda i tranquil·la. També volia acostar-me al món tibetà, però sense pagar preus desorbitats ni haver de gestionar permisos especials. Per visitar la Regió Autònoma del Tibet, cal un permís específic i formar part d'un viatge organitzat en grup. Però la cultura tibetana s'estén més enllà de les fronteres administratives, i hi ha regions autònomes tibetanes també a les províncies de Qinghai, Gansu, Sichuan i Yunnan.

Per això, vaig decidir llançar-me a l'aventura i visitar una regió encara poc visitada pels turistes internacionals: la província de Gansu. I, oh!, sort que ho vaig fer! Vaig quedar-ne enamorada i, a dia d’avui, és un dels meus viatges preferits. Potser no és un destí per a tothom, ja que cal temps per als llargs desplaçaments i estar disposat a acceptar algunes incomoditats (sobretot relacionades amb el clima, que és molt extrem i molt, molt sec), però jo recomano 100% donar-li una oportunitat. Us explico el per què en aquest article :)

1. Els paisatges de Gansu

Gansu és una de les regions més diverses que he visitat mai. D'un dia per l'altre pots passar d’estar a milers de metres d’altitud, visitant temples tibetans, envoltada de yaks i passant fred, a estar a trenta graus, gaudint d'una magnífica posta de sol en un oasi entre les dunes daurades del desert de Taklamakan. Sí, la Xina també té deserts, i són espectaculars.

La província ofereix una diversitat paisatgística que deixa sense paraules: des de l'icònic Riu Groc, amb les seves aigües tenyides pels sediments que arrossega al llarg del seu recorregut, fins als paisatges d'alta muntanya de la regió tibetana; des dels colors infinits de les muntanyes Arc de Sant Martí de Danxia, a Zhangye, que ens ofereixen una autèntica lliçó de geologia, fins als paisatges àrids del desert de Gobi, amb el seu terreny pla, sec i desolat i les espectaculars dunes de sorra que ballen al ritme del vent.

2. La història de la Ruta de la Seda

A part del paisatge, si un altre principal motiu per a visitar Gansu es que és EL lloc on descobrir la història de la Ruta de la Seda. Sí, Xi'an és molt interessant, però aquesta província va ser el verdader tram clau i conté, segons el meu criteri, les millors relíquies. El corredor de Hexi, amb l’altiplà tibetà al sud i el desert de Gobi al nord, era el pas més transitable per als mercaders que volien arribar a la Xina des de l'Àsia Central. Aquest corredor no només era una ruta de pas, sinó també una successió d’oasis i ciutats on les caravanes descansaven, comerciaven i on es produia un impressionant intercanvi de cultures.

El Museu Provincial de Gansu, situat a la seva capital, Lanzhou, és un punt ideal per entendre la història d’aquesta regió. Aquí es poden veure relíquies de la Ruta de la Seda, ceràmiques, estatuetes, manuscrits en diversos idiomes i altres objectes que expliquen la importància de Gansu com a zona de pas però també de trobada al llarg dels segles.

En aquesta província també s'hi troben diversos monuments històrics imponents, com ho és Yumenguan (la "Porta de Jade"), un antic punt de control fronterer per a les caravanes que entraven a la Xina per la Ruta de la Seda, construït durant la dinastia Han com a part del que es podria considerar una primera Gran Muralla (206 aC – 220 dC), i el pas de Jiayuguan, l’extrem occidental de la Gran Muralla construïda durant la dinastia Ming (1368–1644). Sí, la mateixa Gran Muralla que, uns 2.000 km més enllà, protegia Pequín i que encara s’estén fins arribar al mar.

Però el més imprescindible són les Coves de Mogao, a Dunhuang. Aquest conjunt de coves budistes, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, és un lloc extremadament emocionant que explica més de mil anys d’història i art. La cova més antiga es calcula que es va construir l’any 366 dC, mentre que les més recents daten del segle XIV. Les pintures i escultures que es poden trobar al seu interior combinen influències de la Xina, l’Índia, Pèrsia i altres regions de l’Àsia Central.

Excavades directament a la paret rocosa del desert, aquestes coves no van aparèixer aquí per casualitat. Es van construïr aquí perquè Dunhuang era una de les principals parades per als mercaders que recorrien la Ruta de la Seda, un lloc on podien descansar, pregar i intercanviar idees i mercaderies abans de continuar el viatge cap a l’interior de la Xina. En aquestes coves es van trobar desenes de milers de manuscrits i documents, escrits en xinès, tibetà, sànscrit, uigur (entre d'altres) que havien sobreviscut durant més de 800 anys amagats a la cova 17, la famosa Cova de la Biblioteca.

Visitar Dunhuang i, en especial, les coves de Mogao, permet transportar-se en el temps i imaginar l’ambient, la vitalitat i la història d’un lloc que durant segles va ser un punt de trobada de cultures, religions i comerç en plena Ruta de la Seda. M'emociona imaginar la riquesa d'aquells temps, alhora que m'entristeix pensar en lo intolerants que s'han anat tornat els estats a nivell global. La Xina té aquesta riquesa i l'exposa, però la realitat és que en l'actualitat moltes de les ètnies minoritàries estan patint l'intent d'assimilació per part dels Han (l'ètnia principal, els que tots coneixem com a xinesos), i això es pot notar també en la provincia de Gansu. Un exemple clar, n'és la transformació de la mesquita de Xiguan, a Lanzhou mateix.

3. Un tast del Tibet

Visitar el Tibet, o el que es coneix oficialment com la Regió Autònoma del Tibet (en anglès, sovint abreujada com a TAR), és difícil i car. Com a estranger, només es pot visitar formant part d'un grup organitzat amb un guia turístic local, cosa que, a més d'apujar el preu, també limita la manera de viatjar per la regió.

Però una de les coses que més em va sorprendre de Gansu és que també permet descobrir una part del món tibetà. Al sud-oest de la província hi ha la prefectura autònoma tibetana de Gannan, una zona d'altiplans, muntanyes, prats infinits i pobles tradicionals on la cultura tibetana continua ben viva. En aquestes regions autònomes (és a dir, territoris amb un règim de governança especial), que també es troben en altres províncies, és possible acostar-se a la vida i les tradicions tibetanes d'una manera més independent. Hi ha regions autònomes tibetanes a les províncies de Sichuan (segurament la més famosa), Qinghai (potser la més inaccessible), Yunnan (la més turística) i Gansu (l'única que, de moment, he tingut la sort de visitar).

El monument més important d'aquesta regió, encara poc desenvolupada i coneguda (tot i que em temo que això durarà poc), és el monestir de Labrang, un dels monestirs de budisme tibetà més grans i importants fora de les fronteres administratives del Tibet. Passejar entre monjos, pelegrins i habitants locals mentre les rodes de pregària giren sense parar és una experiència que estic molt contenta d'haver viscut.

Xiahe, el poble que envolta el monestir de Labrang, és un lloc ideal per conèixer la religió, la cultura i les tradicions tibetanes, veure ramats de iacs pasturant pels prats d'alta muntanya i gaudir d'uns paisatges completament diferents dels que es poden trobar en altres parts de Gansu.

4. La diversitat cultural

Gansu és un autèntic punt de trobada de pobles i cultures. Situada al voltant del corredor de Hexi, un dels principals passos naturals entre el desert i l'altiplà tibetà, aquesta província ha connectat durant segles la Xina amb l'Àsia Central i ha estat una zona fronterera entre diferents mons, com el Tibet i Mongòlia.

Avui hi conviuen principalment les ètnies Han, Hui (musulmana) i Zang (tibetana), una barreja que es pot veure en l’arquitectura, la religió, els mercats, les llengües i la gastronomia. Un dia pots estar visitant una mesquita i l’endemà dormir al costat del monestir budista de Labrang.

És una de les províncies xineses on aquesta barreja cultural és més evident, i poder conèixer tantes "Xines dins de la Xina" és, precisament, una de les grans màgies de Gansu.

5. Les cuines de Gansu

Totes les províncies de la Xina són famoses pel seu menjar, i Gansu no podia ser menys. El plat estrella són els fideus de Lanzhou (*Lanzhou Lamian*), uns fideus estirats manualment que sovint es comparen amb el ramen japonès i que, en els últims anys, s'estan popularitzant arreu del món. Aquests fideus es preparen a mà, estirant la massa fins a aconseguir fils llargs i uniformes, i després es cuinen en un caldo aromàtic i deliciós. Tradicionalment s'acompanyen amb vedella, però avui en dia sembla que també se'n poden trobar versions vegetarianes, tot i que no us mentiré: no és fàcil. Per mi, són un dels millors plats de la cuina xinesa però, malauradament, com a vegetariana no en vaig saber trobar durant l'única nit que vaig passar a Lanzhou.

Altres especialitats que es poden tastar a Gansu són les broquetes típiques dels Hui. Entre les més populars hi ha la vedella i l'ovella, però també hi ha opcions vegetarianes com el seitan, la patata o altres verdures. La veritat és que semblen un menjar molt simple, però em van sorprendre i van acabar convertint-se en el meu sopar de confiança durant el viatge, experimentant amb les diferents espècies i provant totes les opcions vegetals (tot i que em quedo amb el seitan i la patata). Si demanes que no siguin picants (不辣 *bù là*), prepara't perquè, si no, es poden acostar als gustos de Sichuan.

Pel que fa a la cuina tibetana, destaca per ser energètica i contundent, pensada per combatre el fred de les grans altituds. No us mentiré: a mi no em va apassionar, però forma part de l'experiència i és una manera més d'entendre la cultura d'aquesta regió.

6. I un extra... la diversió!

El meu viatge a Gansu el vaig fer sola, però el recordo com un dels viatges més divertits de la meva vida, amb tot d'experiències que no esperava, converses amb locals i moments que han quedat gravats en la memòria.

I crec que aquesta és una altra de les grans sorpreses de la província: la quantitat d'activitats i experiències diferents que hi pots fer, més enllà de simplement visitar llocs. A Gansu no només véns a veure paisatges espectaculars, temples o monuments històrics; també véns a viure petites aventures.

Des de fer una sessió de fotos amb vestits tradicionals tibetans a Labrang (una experiència que probablement no repetiré mai més a la vida, però que em va divertir molt), a recórrer les praderies de Xiahe amb un conductor només per a mi, envoltada de monestirs, pobles i cavalls salvatges descobrir en un karaoke multitodinàri enmig de l'oasi de Dunhuang algunes de les cançons que encara avui són de les meves preferides.

Al final, són aquestes petites experiències inesperades les que fan que un viatge passi a ser inoblidable. I Gansu és, sens dubte, un d'aquells viatges que sempre recordaré.